Lloc de cerca
Contacte
Jobac
NO SÉ SI VA EXISTIR LA JOBAC
Què va significar per a molts joves la JOBAC:
Mercè Solé
Què va significar per a molts joves la JOBAC: en la seva acció, fe, relació, arrelament al pais, barris, classe obrera...
La meva aportació és, sens dubte, molt personal. Amb l’esperança que us hi sentiu reflectits i reconeguts d’alguna manera. Vaig entrar a la Jobac l’any 1979. Tenia 21 anys. Vivia al barri del Poblenou de Barcelona, en una zona que avui és molt cèntrica, però que aleshores era una mena de terra de ningú entre el Clot i el Poblenou. A casa no eren creients. La inquietud per la fe se’m va desvetllar una mica per casualitat (o no!) i algú em va derivar cap a la JOBAC. Treballava, amb un contracte indefinit, en una mútua, com a administrativa, i tot just acabava de començar a estudiar a la Universitat.
La JOBAC em va aportar moltes coses valuoses:
Avui presentem un llibre
Salva Clarós
Avui presentem un llibre, “La Jobac (1974-1992). Desencís i utopia de la joventut a
Catalunya”, que ha escrit Montse Sintes, que és aquí amb nosaltres, i tot seguit dirà quatre
paraules de la seva obra, que no és altra cosa que un recull de la memòria de la Jobac. La
memòria dels que en vam formar part i de les llavors que el moviment va plantar durant els
20 anys de la seva trajectòria com a tal.
La Montse Síntes va conèixer el Moviment des de dins, encara que no hi va militar molt, com
ella diu. Jo puc donar fe de que hi va participar. Per això el seu interès per la Jobac va més
enllà de la simple motivació d’una professional que és llicenciada en geografia i història per
la Universitat de Barcelona, i graduada superior en arxivística i gestió de documents.
Testimoni de
Josep Hortet
en la trobada festiva
de la JOBAC del dia 16 octubre de 2011
Agraeixo a la comissió la invitació a dir unes paraules i desitjo que visquem una trobada esplèndida tots plegats, d’una manera especial ho desitjo a les persones fundadores de la JOBAC, militants, consiliaris, amics i amigues dels inicis. La JOBAC va ser per definició una obra col·lectiva, com ho continua sent la JOC, on finalment va poder confluir la JOBAC, i l’ACO on una part hem anat arribant.
Amb cinc minuts vull presentar tres punts.
La JOBAC (1974-1992).
Desencís i utopia
de la joventut a Catalunya
Montserrat Sintes
D’entrada, donar les gràcies a la comissió organitzadora d’aquesta Trobada de la JOBAC i a tots vosaltres perquè, d’una manera o altra, heu fet possible que aquest llibre sigui una realitat.
Avui, com en l’acte de presentació a la Casa del Llibre del dia 16 de juny, torno a repetir que el llibre és un acte de justícia històrica i omple un buit historiogràfic. Recupera de l’oblit la JOBAC com un moviment genuïnament català amb unes aportacions singulars i innovadores. I l’èxit d’aquesta trobada ho confirma.